Petrograd, Xangai

Avui m’he acabat de llegir el primer capítol de “Petrograd, Xangai” i m’he anat a dormir amb aquesta idea que tenien els filòsofs grecs i que no em puc treure del cap; “l’ésser humà és un bípede sense plomes”. I és que tenien raó, no som tant diferents d’aquests antecedents nostres. Nosaltres, com a animals que som, tenim aquesta necessitat d’organitzar-nos en manada i fugir de qualsevol altre ésser que ens intenti oprimir o engabiar. No m’agradaria ofendre a ningú amb aquest analogia, però tan diferents som dels bípedes amb plomes? Espècies diferents, si, però que s’organitzen en grups amb un mateix objectiu. Igual la diferència és que els ocells van néixer per volar en grups i deixar volar, sovint sense un líder més que les pròpies masses, mentre que part de la nostra societat creu que volar consisteix en volar millor o en no deixar volar als altres. Per què aquestes diferències si al cap i a la fi acabo d’afirmar que no som gens diferents? Per què intentar trepitjar-nos els uns als altres si el cel es prou gran per volar tots a la vegada? Bé doncs, és de vital importància deixar això enrere ja que, com reflexiona Mao al final del llibre, les masses guanyen únicament quan tenen una sola ideologia, la qual ha de ser grupal i acceptada i defensava per tots els participants del moviment, no imposada per un autoproclamat líder. Només és assequible la victòria amb una ideologia individual però compartida que permeti la idea de volar més enllà del que tenim davant dels nostres propis ulls. Al final, algú individualment parlant hauria pogut veure possible una revolució com les que es van donar durant al segle XX a França o la Xina? La gràcia està en que l’organització i ideologia del moviment és tan o més important que els propis individus, entenent aquests també com a vitals també pel triomf de la causa. És per aquest motiu que trobo de vital importància ser conscient de la pròpia consciència com a pas previ a l’organització col·lectiva. Suposo que al final aquest desordre interior deu ser una de les raons per les quals hi ha moviments aparentment més grans que acaben en fracàs. Com es pot pretendre que milions de persones s’organitzin a favor d’una causa que no entenen com a seva? Mao ja ens diu que la part ideològica ha de precedir sempre a la tàctica. Però personalment crec que no serveix únicament està d’acord amb d’ideologia que se t’ha proposat, sinó que passa per tenir motius i una argumentació pròpia, és a dir, no repetir com un bípede amb plomes el que diuen els altres, sinó se capaços d’utilitzar aquesta racionalitat que se’ns a atorgat per qüestionar-nos les coses. Només quan els partícips del moviment sentint com a seva la idea i els bulli la sang no militar per defensar-la, aquell moviment estarà destinat a la victòria.

Petrograd, Xangai. Les dues revolucions del segle XX. Alain Badiou. Tigre de Paper, 2019.