Passa al contingut principal

Una mirada a "Els Soviets"

Abans de res m’agradaria recomanar a tot militant de la nostra organització aquest llibre. Els Soviets no només és un relat històric, sinó que també és una guia de com encaminar la nostra lluita.
A la primera part del llibre trobem una explicació molt detallada, a mans d’Andreu Nin, de com van funcionar els Soviets. Des de el seu naixement a les fàbriques, en forma de vagues en mans dels obrers, com després es va anar estenent per tota Rússia amb una organització digna d’admirar i com finalment el 25 d’octubre de 1917– amb l’ocupació dels edificis públics- acaba triomfant la revolució soviètica.
Des de un principi queda clar que el protagonista d'aquesta història és el poble organitzat. Un poble oprimit cansat de la burgesia i de l'explotació. Doncs és des de la organització, des de les vagues, des de la dictadura del proletariat l’única manera amb que podem acabar amb el capitalisme, i és aquest el camí que nosaltres també hem de seguir.
La segona part ens trobem l’escrit de Lenin un cop ja establerta la República Soviètica. D’aquest discurs se’n poden extreure molt coneixement, tant per aplicar a la nostra lluita o per tot el contrari, aprendre dels seus errors. Ara comentaré algunes coses concretes que personalment trobo molt interessants.
Primer la importància del control de l'estat sobre la comptabilitat. Lenin fa molt èmfasis en convèncer al proletariat que aquesta és l'única manera de no tornar a l'explotació ni deixar pas la burgesia i al liberalisme. L’estat socialista és l’únic que garanteix els drets reals dels treballadors i en aquest no hi ha cabuda als explotadors.
Un tema polèmic i que pot portar debat és la importància que fa a no deixar que l’anarcosindicalisme (l'anarquia espontània petitburgesa com diu en el llibre) sigui una eina de lluita, cal demostrar que aquesta és en sí contrària al proletariat i pro de la burgesia. El líder soviètic reiteradament critica al moviment anarquista taxant-lo de contrarevolucionari fins al punt de no deixar-lo formar part dels Soviets (tot i que més tard sí).
Per últim, però no menys important, trobem l'escrit de Inessa Armand. Trobo molt interessant i molt necessari l'anàlisi que fa dels Soviets des de una perspectiva de gènere. La autora conclou que ha sigut el comunisme qui les ha permès alliberar-se de les cadenes que portaven pel fet de ser dones i obreres. I és cert, l'únic feminisme vàlid serà el de classe, el socialista.
D'aquest llibre en trec que un futur millor -un futur socialista- és possible i aquest es construirà des de l'organització, des de baix.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una mirada a la Catalunya d’avui amb les ulleres de Gramsci

Un bon anàlisi de la realitat política concreta s’ha de contextualitzar en el seu desenvolupament històric, de manera que les dinàmiques subjacents queden al descobert. És d'aquesta manera que podrem comprendre la situació en qüestió. Nogensmenys i des d'una perspectiva marxista, la importància d’una tasca d’aquestes característiques és oferir perspectives d’actuació futures per a empènyer l’esdevenir en una direcció o altra: comprendre la història és la condició de possibilitat per poder actuar-hi políticament, com predicava Josep Fontana. Precisament aquesta és la màxima que persegueix Joan Tafalla en l’article de Catarsi on utilitza Antonio Gramsci com a eina interpretativa per abordar el conflicte polític català. La lluita per l’alliberament nacional, en un “bloc històric” (fraseologia gramsciana) com el Regne Borbònic d’Espanya, s’ha d’entendre en relació amb la construcció fallida d’un estat nació incapaç de completar la seva pròpia constitució. D’ençà d’un primer inte

L'Esquerra Independentista: un teixit que s'estripa?

Aquesta darrera setmana hem llegit l'article publicat a contracultura "L'Esquerra Independentista: Un Teixit que s'estripa", text que realitza una crítica al nostre moviment. Us compartim un resum de les crítiques que realitza i les conclusions que n'hem tret després del debat. L'article comença amb una premissa inicial molt clara l'EI defensa uns interessos socialdemòcrates i hi ha una massa de proletariats que l'està estripant. Posteriorment inicia la seva proposta en què considera que és necessària la independència política del proletariat, argumentant que qui lidera el nostre projecte polític són les "classes mitjanes". A més a més realitza una crítica ferma al moviment d'alliberament nacional realitzant afirmacions com la nació és un concepte interclassista o que és la burgesia qui lidera el procés d'alliberament nacional. La seva resposta a aquest fet és una organització comunal supraestatal i una revolució a nivell inter

Per què som marxistes?

El marxisme és una concepte difícil de definir, resulta complicat destriar què el compon i saturar-ne les diverses distorsions que l’allunyen de la seva essència. En darrer terme, el nucli irrenunciable d’aquesta doctrina és el seu compromís inequívoc amb l’alliberament humà, no només des d’un punt de vista sociopolític i econòmic, sinó des d’un punt de vista epistèmic −que és el que es destacarà en aquest article. És per aquest compromís pel que ha estat perseguit i sovint instrumentalitzat, esclavitzat en diferents moments històrics a interessos determinats, si bé resulta possible identificar-ne la seva importància per qualsevol organització amb pretensions revolucionàries. A grans trets, el marxisme delimita l’herència intel·lectual, metodològica i pràctica de Karl Marx i en menor mesura de Frederic Engels i part de la tradició posterior. Sense ànim de caricaturitzar-lo en aquestes línies i assumint la impossibilitat d’abraçar-lo en la seva totalitat, se’n consideraran sols alguns