Passa al contingut principal

Una mirada a "Els Soviets"

Abans de res m’agradaria recomanar a tot militant de la nostra organització aquest llibre. Els Soviets no només és un relat històric, sinó que també és una guia de com encaminar la nostra lluita.
A la primera part del llibre trobem una explicació molt detallada, a mans d’Andreu Nin, de com van funcionar els Soviets. Des de el seu naixement a les fàbriques, en forma de vagues en mans dels obrers, com després es va anar estenent per tota Rússia amb una organització digna d’admirar i com finalment el 25 d’octubre de 1917– amb l’ocupació dels edificis públics- acaba triomfant la revolució soviètica.
Des de un principi queda clar que el protagonista d'aquesta història és el poble organitzat. Un poble oprimit cansat de la burgesia i de l'explotació. Doncs és des de la organització, des de les vagues, des de la dictadura del proletariat l’única manera amb que podem acabar amb el capitalisme, i és aquest el camí que nosaltres també hem de seguir.
La segona part ens trobem l’escrit de Lenin un cop ja establerta la República Soviètica. D’aquest discurs se’n poden extreure molt coneixement, tant per aplicar a la nostra lluita o per tot el contrari, aprendre dels seus errors. Ara comentaré algunes coses concretes que personalment trobo molt interessants.
Primer la importància del control de l'estat sobre la comptabilitat. Lenin fa molt èmfasis en convèncer al proletariat que aquesta és l'única manera de no tornar a l'explotació ni deixar pas la burgesia i al liberalisme. L’estat socialista és l’únic que garanteix els drets reals dels treballadors i en aquest no hi ha cabuda als explotadors.
Un tema polèmic i que pot portar debat és la importància que fa a no deixar que l’anarcosindicalisme (l'anarquia espontània petitburgesa com diu en el llibre) sigui una eina de lluita, cal demostrar que aquesta és en sí contrària al proletariat i pro de la burgesia. El líder soviètic reiteradament critica al moviment anarquista taxant-lo de contrarevolucionari fins al punt de no deixar-lo formar part dels Soviets (tot i que més tard sí).
Per últim, però no menys important, trobem l'escrit de Inessa Armand. Trobo molt interessant i molt necessari l'anàlisi que fa dels Soviets des de una perspectiva de gènere. La autora conclou que ha sigut el comunisme qui les ha permès alliberar-se de les cadenes que portaven pel fet de ser dones i obreres. I és cert, l'únic feminisme vàlid serà el de classe, el socialista.
D'aquest llibre en trec que un futur millor -un futur socialista- és possible i aquest es construirà des de l'organització, des de baix.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Che ministre

La figura més coneguda del Che per tothom és la de guerriller. Però el Che, més enllà de ser una persona que volia acabar amb un sistema, també va ser una persona que va lluitar per crear-ne un de nou. Tirso W. Sáenz una de les persones que van tenir l’honor de poder treballar al seu costat, i veure quina era la manera de fer del Che. I ho plasma en aquest llibre, tot defugint dels múltiples misticismes que han envoltat la seva figura al llarg dels anys, buidant-la, moltes vegades, del veritable contingut que tenia. L’any 1961 era nomenat Ministre d’Indústries del Govern Cubà amb una tasca sota el braç: afrontar el canvi de les infraestructures d’un Estat capitalista a un Estat socialista. Canviar un sistema d’infraestructures centrat en produir per obtenir beneficis individuals dels seus propietaris a un sistema centrat en produir per obtenir uns beneficis pel col·lectiu. El Che no creia que el desenvolupament fos el fi, sinó un mitjà que ha de servir per transformar la persona

Per què som marxistes?

El marxisme és una concepte difícil de definir, resulta complicat destriar què el compon i saturar-ne les diverses distorsions que l’allunyen de la seva essència. En darrer terme, el nucli irrenunciable d’aquesta doctrina és el seu compromís inequívoc amb l’alliberament humà, no només des d’un punt de vista sociopolític i econòmic, sinó des d’un punt de vista epistèmic −que és el que es destacarà en aquest article. És per aquest compromís pel que ha estat perseguit i sovint instrumentalitzat, esclavitzat en diferents moments històrics a interessos determinats, si bé resulta possible identificar-ne la seva importància per qualsevol organització amb pretensions revolucionàries. A grans trets, el marxisme delimita l’herència intel·lectual, metodològica i pràctica de Karl Marx i en menor mesura de Frederic Engels i part de la tradició posterior. Sense ànim de caricaturitzar-lo en aquestes línies i assumint la impossibilitat d’abraçar-lo en la seva totalitat, se’n consideraran sols alguns