Abans de res m’agradaria recomanar a tot militant de la nostra organització aquest llibre. Els Soviets no només és un relat històric, sinó que també és una guia de com encaminar la nostra lluita.
A la primera part del llibre trobem una explicació molt detallada, a mans d’Andreu Nin, de com van funcionar els Soviets. Des de el seu naixement a les fàbriques, en forma de vagues en mans dels obrers, com després es
va anar estenent per tota Rússia amb una organització digna d’admirar i com finalment el 25 d’octubre de 1917– amb l’ocupació dels edificis públics- acaba triomfant la revolució soviètica.
Des de un principi queda clar que el protagonista d'aquesta història és el poble organitzat. Un poble oprimit cansat de la burgesia i de l'explotació. Doncs és des de la organització, des de les vagues, des de la dictadura del proletariat l’única manera amb que podem acabar amb el capitalisme, i és aquest el camí que nosaltres també hem de seguir.
La segona part ens trobem l’escrit de Lenin un cop ja establerta la República Soviètica. D’aquest discurs se’n poden extreure molt coneixement, tant per aplicar a la nostra lluita o per tot el contrari, aprendre dels seus errors. Ara comentaré algunes coses concretes que personalment trobo molt interessants.
Primer la importància del control de l'estat sobre la comptabilitat. Lenin fa molt èmfasis en convèncer al proletariat que aquesta és l'única manera de no tornar a l'explotació ni deixar pas la burgesia i al liberalisme. L’estat socialista és l’únic que garanteix els drets reals dels treballadors i en aquest no hi ha cabuda als explotadors.
Un tema polèmic i que pot portar debat és la importància que fa a no deixar que l’anarcosindicalisme (l'anarquia espontània petitburgesa com diu en el llibre) sigui una eina de lluita, cal demostrar que aquesta és en sí contrària al proletariat i pro de la burgesia. El líder soviètic reiteradament critica al moviment anarquista taxant-lo de contrarevolucionari fins al punt de no deixar-lo formar part dels Soviets (tot i que més tard sí).
Per últim, però no menys important, trobem l'escrit de Inessa Armand. Trobo molt interessant i molt necessari l'anàlisi que fa dels Soviets des de una perspectiva de gènere. La autora conclou que ha sigut el comunisme qui les ha permès alliberar-se de les cadenes que portaven pel fet de ser dones i obreres. I és cert, l'únic feminisme vàlid serà el de classe, el socialista.
D'aquest llibre en trec que un futur millor -un futur socialista- és possible i aquest es construirà des de l'organització, des de baix.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada