Passa al contingut principal

Una mirada a "Els Soviets"

Abans de res m’agradaria recomanar a tot militant de la nostra organització aquest llibre. Els Soviets no només és un relat històric, sinó que també és una guia de com encaminar la nostra lluita.
A la primera part del llibre trobem una explicació molt detallada, a mans d’Andreu Nin, de com van funcionar els Soviets. Des de el seu naixement a les fàbriques, en forma de vagues en mans dels obrers, com després es va anar estenent per tota Rússia amb una organització digna d’admirar i com finalment el 25 d’octubre de 1917– amb l’ocupació dels edificis públics- acaba triomfant la revolució soviètica.
Des de un principi queda clar que el protagonista d'aquesta història és el poble organitzat. Un poble oprimit cansat de la burgesia i de l'explotació. Doncs és des de la organització, des de les vagues, des de la dictadura del proletariat l’única manera amb que podem acabar amb el capitalisme, i és aquest el camí que nosaltres també hem de seguir.
La segona part ens trobem l’escrit de Lenin un cop ja establerta la República Soviètica. D’aquest discurs se’n poden extreure molt coneixement, tant per aplicar a la nostra lluita o per tot el contrari, aprendre dels seus errors. Ara comentaré algunes coses concretes que personalment trobo molt interessants.
Primer la importància del control de l'estat sobre la comptabilitat. Lenin fa molt èmfasis en convèncer al proletariat que aquesta és l'única manera de no tornar a l'explotació ni deixar pas la burgesia i al liberalisme. L’estat socialista és l’únic que garanteix els drets reals dels treballadors i en aquest no hi ha cabuda als explotadors.
Un tema polèmic i que pot portar debat és la importància que fa a no deixar que l’anarcosindicalisme (l'anarquia espontània petitburgesa com diu en el llibre) sigui una eina de lluita, cal demostrar que aquesta és en sí contrària al proletariat i pro de la burgesia. El líder soviètic reiteradament critica al moviment anarquista taxant-lo de contrarevolucionari fins al punt de no deixar-lo formar part dels Soviets (tot i que més tard sí).
Per últim, però no menys important, trobem l'escrit de Inessa Armand. Trobo molt interessant i molt necessari l'anàlisi que fa dels Soviets des de una perspectiva de gènere. La autora conclou que ha sigut el comunisme qui les ha permès alliberar-se de les cadenes que portaven pel fet de ser dones i obreres. I és cert, l'únic feminisme vàlid serà el de classe, el socialista.
D'aquest llibre en trec que un futur millor -un futur socialista- és possible i aquest es construirà des de l'organització, des de baix.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'Esquerra Independentista: un teixit que s'estripa?

Aquesta darrera setmana hem llegit l'article publicat a contracultura "L'Esquerra Independentista: Un Teixit que s'estripa", text que realitza una crítica al nostre moviment. Us compartim un resum de les crítiques que realitza i les conclusions que n'hem tret després del debat. L'article comença amb una premissa inicial molt clara l'EI defensa uns interessos socialdemòcrates i hi ha una massa de proletariats que l'està estripant. Posteriorment inicia la seva proposta en què considera que és necessària la independència política del proletariat, argumentant que qui lidera el nostre projecte polític són les "classes mitjanes". A més a més realitza una crítica ferma al moviment d'alliberament nacional realitzant afirmacions com la nació és un concepte interclassista o que és la burgesia qui lidera el procés d'alliberament nacional. La seva resposta a aquest fet és una organització comunal supraestatal i una revolució a nivell inter
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Dona, obrera i socialista

Ja fa segles que les dones de classe treballadora alcem la veu i el puny per combatre l’explotació que patim dins el sistema capitalista. Des de les que ens han precedit, com Clara Zetkin organitzant les dones treballadores a principis del segle XX, passant per Angela Davis, encapçalant el moviment feminista antiracista des del marxisme, fins a dia d’avui, organitzades i disposades a lluitar contra un sistema que ens asfixia i ens explota. S’ha de destacar que després que finalitzés la segona onada feminista nord-americana, o la tercera onada feminista -a finals dels 90-, que reivindicava el dret al propi cos i a la lliure sexualitat, la teoria i pràctica feminista van quedar completament aïllades i deixades a les mans de l’avançament de la postmodernitat, fet que va donar pas a la creació de posicionaments individualistes com la teoria King Kong o la Teoria Queer, un retrocés en l’enteniment dels valors col·lectius i la lluita de la dona obrera. Tot i el que suposa el pas del te
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Petrograd, Xangai

Avui m’he acabat de llegir el primer capítol de “Petrograd, Xangai” i m’he anat a dormir amb aquesta idea que tenien els filòsofs grecs i que no em puc treure del cap; “l’ésser humà és un bípede sense plomes”. I és que tenien raó, no som tant diferents d’aquests antecedents nostres. Nosaltres, com a animals que som, tenim aquesta necessitat d’organitzar-nos en manada i fugir de qualsevol altre ésser que ens intenti oprimir o engabiar. No m’agradaria ofendre a ningú amb aquest analogia, però tan diferents som dels bípedes amb plomes? Espècies diferents, si, però que s’organitzen en grups amb un mateix objectiu. Igual la diferència és que els ocells van néixer per volar en grups i deixar volar, sovint sense un líder més que les pròpies masses, mentre que part de la nostra societat creu que volar consisteix en volar millor o en no deixar volar als altres. Per què aquestes diferències si al cap i a la fi acabo d’afirmar que no som gens diferents? Per què intentar trepitjar-nos els uns als
Publica un comentari a l'entrada
Més informació