Un bon anàlisi de la realitat política concreta s’ha de contextualitzar en el seu desenvolupament històric, de manera que les dinàmiques subjacents queden al descobert. És d'aquesta manera que podrem comprendre la situació en qüestió. Nogensmenys i des d'una perspectiva marxista, la importància d’una tasca d’aquestes característiques és oferir perspectives d’actuació futures per a empènyer l’esdevenir en una direcció o altra: comprendre la història és la condició de possibilitat per poder actuar-hi políticament, com predicava Josep Fontana.
Precisament aquesta és la màxima que persegueix Joan Tafalla en l’article de Catarsi on utilitza Antonio Gramsci com a eina interpretativa per abordar el conflicte polític català. La lluita per l’alliberament nacional, en un “bloc històric” (fraseologia gramsciana) com el Regne Borbònic d’Espanya, s’ha d’entendre en relació amb la construcció fallida d’un estat nació incapaç de completar la seva pròpia constitució. D’ençà d’un primer intent fundacional, qualsevol provatura de revolució a la manera francesa ha fracassat. Això ha desembocat en una incapacitat interna de consolidar les demandes que es perseguien: és el que al llarg de l’article anomena revolucions passives, provocades per sotracs polítics, econòmics i socials.
La història recent del nostre país ha viscut tres moments que l’autor cataloga de revolucions passives. El darrer l’estem vivint actualment a Catalunya i es caracteritza per “l’activació política d’amplíssimes masses i la seva irrupció a l’espai públic” a través d’associacions i organitzacions preexistents, al marge de l’argüida “manipulació política” per part de la burgesia catalana, servil als interessos centrals.
En aquest punt, Tafalla trenca amb la terminologia analítica per entomar la seva proposta de consecució dels canvis anhelats, ja que les esperances dipositades en revolucions passives precedents han acabat marcint-se en forma de "transformisme". Fidel a la inspiració gramsciana que motiva l’article, proposa una “assemblea constituent republicana” que desbanqui el principi de dominació que obliga al manteniment de l’Estat espanyol per caminar cap a una “unió lliure dels pobles”.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada