Dona, obrera i socialista

Ja fa segles que les dones de classe treballadora alcem la veu i el puny per combatre l’explotació que patim dins el sistema capitalista. Des de les que ens han precedit, com Clara Zetkin organitzant les dones treballadores a principis del segle XX, passant per Angela Davis, encapçalant el moviment feminista antiracista des del marxisme, fins a dia d’avui, organitzades i disposades a lluitar contra un sistema que ens asfixia i ens explota.

S’ha de destacar que després que finalitzés la segona onada feminista nord-americana, o la tercera onada feminista -a finals dels 90-, que reivindicava el dret al propi cos i a la lliure sexualitat, la teoria i pràctica feminista van quedar completament aïllades i deixades a les mans de l’avançament de la postmodernitat, fet que va donar pas a la creació de posicionaments individualistes com la teoria King Kong o la Teoria Queer, un retrocés en l’enteniment dels valors col·lectius i la lluita de la dona obrera.

Tot i el que suposa el pas del temps, la qüestió inicial de l’explotació, és a dir el sistema capitalista i l’aliança criminal que conforma amb el patriarcat, no ha variat ni una engruna en el transcurs de la història. A dia d’avui ens situem en un avançament rapidíssim de l’ultra-dreta degut el fracàs del projecte neoliberal, entre d’altres. L’ultra dreta no només legitima el capitalisme com a sistema econòmic vàlid per a la vida, sinó que a més nega l’existència del patriarcat, demonitza el dret al propi cos i les lliures sexualitats i exalça els valors tradicionals de la família i l’església.

És ara, més que mai, quan hem d’apostar pel feminisme de classe, perquè entenem que només un sistema socialista serà vàlid per combatre el patriarcat i el capitalisme. Hem de trobar-nos juntes i organitzades per fer front a les ofensives diàries a les que ens enfrontem com a dones i treballadores.

Per revocar el treball reproductiu del que ens hem fet càrrec històricament i del que ens seguim encarregant, per fer palès les diferències de classe i assenyalar qui són els que ens exploten, per reivindicar l’orgull de classe com a dones de classe treballadora, per dissoldre els discursos que propaga el feminisme liberal i els discursos feministes de consens que promulguen els partits socialdemòcrates i que només porten a la desmobilització de les masses.

És el moment de saber-nos intel·ligents, fortes i organitzades, d’apostar pel que és vàlid, allò que posa al punt de mira l’explotació de classe, que l’assenyala i la combat, allò que incomoda a la burgesia i la fa trontollar.