Passa al contingut principal

Dona, obrera i socialista

Ja fa segles que les dones de classe treballadora alcem la veu i el puny per combatre l’explotació que patim dins el sistema capitalista. Des de les que ens han precedit, com Clara Zetkin organitzant les dones treballadores a principis del segle XX, passant per Angela Davis, encapçalant el moviment feminista antiracista des del marxisme, fins a dia d’avui, organitzades i disposades a lluitar contra un sistema que ens asfixia i ens explota.
S’ha de destacar que després que finalitzés la segona onada feminista nord-americana, o la tercera onada feminista -a finals dels 90-, que reivindicava el dret al propi cos i a la lliure sexualitat, la teoria i pràctica feminista van quedar completament aïllades i deixades a les mans de l’avançament de la postmodernitat, fet que va donar pas a la creació de posicionaments individualistes com la teoria King Kong o la Teoria Queer, un retrocés en l’enteniment dels valors col·lectius i la lluita de la dona obrera.
Tot i el que suposa el pas del temps, la qüestió inicial de l’explotació, és a dir el sistema capitalista i l’aliança criminal que conforma amb el patriarcat, no ha variat ni una engruna en el transcurs de la història. A dia d’avui ens situem en un avançament rapidíssim de l’ultra-dreta degut el fracàs del projecte neoliberal, entre d’altres. L’ultra dreta no només legitima el capitalisme com a sistema econòmic vàlid per a la vida, sinó que a més nega l’existència del patriarcat, demonitza el dret al propi cos i les lliures sexualitats i exalça els valors tradicionals de la família i l’església.
És ara, més que mai, quan hem d’apostar pel feminisme de classe, perquè entenem que només un sistema socialista serà vàlid per combatre el patriarcat i el capitalisme. Hem de trobar-nos juntes i organitzades per fer front a les ofensives diàries a les que ens enfrontem com a dones i treballadores.
Per revocar el treball reproductiu del que ens hem fet càrrec històricament i del que ens seguim encarregant, per fer palès les diferències de classe i assenyalar qui són els que ens exploten, per reivindicar l’orgull de classe com a dones de classe treballadora, per dissoldre els discursos que propaga el feminisme liberal i els discursos feministes de consens que promulguen els partits socialdemòcrates i que només porten a la desmobilització de les masses.

És el moment de saber-nos intel·ligents, fortes i organitzades, d’apostar pel que és vàlid, allò que posa al punt de mira l’explotació de classe, que l’assenyala i la combat, allò que incomoda a la burgesia i la fa trontollar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una mirada a "Els Soviets"

Abans de res m’agradaria recomanar a tot militant de la nostra organització aquest llibre. Els Soviets no només és un relat històric, sinó que també és una guia de com encaminar la nostra lluita. A la primera part del llibre trobem una explicació molt detallada, a mans d’Andreu Nin, de com van funcionar els Soviets. Des de el seu naixement a les fàbriques, en forma de vagues en mans dels obrers, com després es va anar estenent per tota Rússia amb una organització digna d’admirar i com finalment el 25 d’octubre de 1917– amb l’ocupació dels edificis públics- acaba triomfant la revolució soviètica. Des de un principi queda clar que el protagonista d'aquesta història és el poble organitzat. Un poble oprimit cansat de la burgesia i de l'explotació. Doncs és des de la organització, des de les vagues, des de la dictadura del proletariat l’única manera amb que podem acabar amb el capitalisme, i és aquest el camí que nosaltres també hem de seguir. La segona part ens trobem l’escr

El Che ministre

La figura més coneguda del Che per tothom és la de guerriller. Però el Che, més enllà de ser una persona que volia acabar amb un sistema, també va ser una persona que va lluitar per crear-ne un de nou. Tirso W. Sáenz una de les persones que van tenir l’honor de poder treballar al seu costat, i veure quina era la manera de fer del Che. I ho plasma en aquest llibre, tot defugint dels múltiples misticismes que han envoltat la seva figura al llarg dels anys, buidant-la, moltes vegades, del veritable contingut que tenia. L’any 1961 era nomenat Ministre d’Indústries del Govern Cubà amb una tasca sota el braç: afrontar el canvi de les infraestructures d’un Estat capitalista a un Estat socialista. Canviar un sistema d’infraestructures centrat en produir per obtenir beneficis individuals dels seus propietaris a un sistema centrat en produir per obtenir uns beneficis pel col·lectiu. El Che no creia que el desenvolupament fos el fi, sinó un mitjà que ha de servir per transformar la persona

Per què som marxistes?

El marxisme és una concepte difícil de definir, resulta complicat destriar què el compon i saturar-ne les diverses distorsions que l’allunyen de la seva essència. En darrer terme, el nucli irrenunciable d’aquesta doctrina és el seu compromís inequívoc amb l’alliberament humà, no només des d’un punt de vista sociopolític i econòmic, sinó des d’un punt de vista epistèmic −que és el que es destacarà en aquest article. És per aquest compromís pel que ha estat perseguit i sovint instrumentalitzat, esclavitzat en diferents moments històrics a interessos determinats, si bé resulta possible identificar-ne la seva importància per qualsevol organització amb pretensions revolucionàries. A grans trets, el marxisme delimita l’herència intel·lectual, metodològica i pràctica de Karl Marx i en menor mesura de Frederic Engels i part de la tradició posterior. Sense ànim de caricaturitzar-lo en aquestes línies i assumint la impossibilitat d’abraçar-lo en la seva totalitat, se’n consideraran sols alguns