Passa al contingut principal

Per què som marxistes?

El marxisme és una concepte difícil de definir, resulta complicat destriar què el compon i saturar-ne les diverses distorsions que l’allunyen de la seva essència. En darrer terme, el nucli irrenunciable d’aquesta doctrina és el seu compromís inequívoc amb l’alliberament humà, no només des d’un punt de vista sociopolític i econòmic, sinó des d’un punt de vista epistèmic −que és el que es destacarà en aquest article. És per aquest compromís pel que ha estat perseguit i sovint instrumentalitzat, esclavitzat en diferents moments històrics a interessos determinats, si bé resulta possible identificar-ne la seva importància per qualsevol organització amb pretensions revolucionàries.
A grans trets, el marxisme delimita l’herència intel·lectual, metodològica i pràctica de Karl Marx i en menor mesura de Frederic Engels i part de la tradició posterior. Sense ànim de caricaturitzar-lo en aquestes línies i assumint la impossibilitat d’abraçar-lo en la seva totalitat, se’n consideraran sols alguns aspectes rellevants. Dit això, l’axioma principal d’aquest mètode és la materialitat dels seus posicionaments: a diferència de les tendències idealistes, que han menystingut la realitat sensible que ens rodeja, el marxisme hi deu el seu potencial revolucionari. Conseqüentment, assumeix l’existència de tot allò que ens rodeja i aquest fet ens permet d’actuar-hi. Lluny de ser una afirmació banal, aquesta s’aplica a la naturalesa, les coses i inclús les relacions socials, permetent-ne la possibilitat de modificar la realitat, tal i com el fundador del marxisme reconeix en la vuitena de les “Tesis de Feuerbach” on assegura que “la vida social és, en essència, pràctica. Tots els misteris que desvien la teoria cap al misticisme, troben la seva solució racional en la pràctica humana i en la comprensió d’aquesta pràctica” [1]. Aquesta autoconsciència de l’activitat humana, la possibilitat de reflexionar-hi, l’uneix irremeiablement a la teoria, constatant la relació que s’estableix en la pràctica revolucionària.
El segon element característic del marxisme que val la pena ressaltar és la racionalitat que Marx en reivindica: la sistematització que pregona permet l’aplicació del mètode a totes les esferes i àmbits de la realitat, des de la Història −en forma de materialisme històric− fins la comprensió mateixa de les relacions humanes. Des d’aquest punt de vista, constata que el fonament de la realitat, així com de totes les relacions que s’estableixen és un conflicte: d’una banda entre la Humanitat i la naturalesa, però també entre les classes que organitzen el sistema social i les relacions que se’n deriven que, en qualsevol estadi històric tendeixen a ocultar la vertadera naturalesa de les realitat social. Tenint en compte aquesta vessant, la reivindicació del marxisme esdevé un combat contra tota ideologia aburgesada, però també contra tota visió del món que, com el postmodernisme, en nega la possibilitat de canviar-lo. De l’enfrontament amb la realitat aparent i les ideologies que la fonamenten, el marxisme aconsegueix mostrar-ne la fisonomia real i això és el que ens permet d’actuar-hi conscientment amb pretensions d’objectivitat.
En definitiva, més enllà d’una eina analítica o una ideologia que permet d’interpretar les relacions d’explotació i opressió que caracteritzen el sistema capitalista, el marxisme és un posicionament essencial per una organització revolucionària que, posteriorment aplicarà de forma concreta en situacions determinades. Denota l’inconformisme necessari per desemmascarar la suposada realitat que ofereix el sistema imperant, però el realisme suficient per admetre la necessitat d’organitzar-se per acomplir els nostres objectius. Demostra que és transcendental persistir en la formació teòrica com a pas previ per comprendre completament la realitat; però no renuncia a la pràctica conscient i reflexiva que cal per modificar-la. És aquest compromís amb la veritat i l’objectivitat el que motiva la investigació que Marx emprengué en El Capital, i és també aquest compromís l’element vertaderament revolucionari del marxisme, imprescindible en la difícil tasca de superar el sistema capitalista.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una mirada a la Catalunya d’avui amb les ulleres de Gramsci

Un bon anàlisi de la realitat política concreta s’ha de contextualitzar en el seu desenvolupament històric, de manera que les dinàmiques subjacents queden al descobert. És d'aquesta manera que podrem comprendre la situació en qüestió. Nogensmenys i des d'una perspectiva marxista, la importància d’una tasca d’aquestes característiques és oferir perspectives d’actuació futures per a empènyer l’esdevenir en una direcció o altra: comprendre la història és la condició de possibilitat per poder actuar-hi políticament, com predicava Josep Fontana. Precisament aquesta és la màxima que persegueix Joan Tafalla en l’article de Catarsi on utilitza Antonio Gramsci com a eina interpretativa per abordar el conflicte polític català. La lluita per l’alliberament nacional, en un “bloc històric” (fraseologia gramsciana) com el Regne Borbònic d’Espanya, s’ha d’entendre en relació amb la construcció fallida d’un estat nació incapaç de completar la seva pròpia constitució. D’ençà d’un primer inte

L'Esquerra Independentista: un teixit que s'estripa?

Aquesta darrera setmana hem llegit l'article publicat a contracultura "L'Esquerra Independentista: Un Teixit que s'estripa", text que realitza una crítica al nostre moviment. Us compartim un resum de les crítiques que realitza i les conclusions que n'hem tret després del debat. L'article comença amb una premissa inicial molt clara l'EI defensa uns interessos socialdemòcrates i hi ha una massa de proletariats que l'està estripant. Posteriorment inicia la seva proposta en què considera que és necessària la independència política del proletariat, argumentant que qui lidera el nostre projecte polític són les "classes mitjanes". A més a més realitza una crítica ferma al moviment d'alliberament nacional realitzant afirmacions com la nació és un concepte interclassista o que és la burgesia qui lidera el procés d'alliberament nacional. La seva resposta a aquest fet és una organització comunal supraestatal i una revolució a nivell inter