Passa al contingut principal

Friedrich Engels: anàlisi marxista de les institucions privades i el sistema capitalista

Tant a les marxistes com a les militants del moviment feminista sovint se’ns pregunta quin encaix té un anàlisi marxista de la realitat amb el feminisme. Sobretot en un entorn on les militants feministes provenen de diferents corrents de pensament, es qüestiona l’obstinació de les marxistes per utilitzar un anàlisi de classe a l’hora de combatre el patriarcat.
Des del meu punt de vista, i davant de l’ofensiva de posicions basades en idees postmodernes, cal recuperar un anàlisi profundament materialista de la història. És per aquest motiu que aquesta setmana he rebuscat entre diferents articles per a reivindicar el paper del marxisme dins el moviment feminista.
Va ser a través de la lectura de l’entrevista que la revista Catarsi va fer a Tithi Bhattacharya [1] on, entre d’altres temes, parla de la importància de la família a l’hora de reproduir el sistema capitalista però també a l’hora de reproduir les dinàmiques de gènere a les que anomenem patriarcat.
Si parlem de la importància de la família en un sistema capitalista i patriarcal, és necessari citar l’obra de Friedrich Engels: L’origen de la família, la propietat privada i l’estat [2]que és el llibre que volíem recomanar-vos avui. Tot i ser un llibre del segle XIX, tracta per primer cop la família com una institució en relació amb el context econòmic present i no com si fos una institució aliena a qualsevol evolució històrica.
Engels afirma que el primer antagonisme de classe coincideix amb l'antagonisme entre home i dona i "la primera opressió és l'exercida pel sexe masculí sobre el femení". Així doncs, la família segons la tradició marxista no només se'ns presenta com a discriminatòria, sinó que en els seus orígens la paraula família "designa el conjunt dels esclaus pertanyents a un mateix home".
Engels doncs aplica un anàlisi marxista a l’estructura familiar. El model de producció econòmica i les condicions materials d'existència configuren la vida social, cultural i moral. Així, el sistema social i les famílies que se'n deriven, no són més que un reflex dels interessos de les classes dominants que, com a tal, cal eliminar. Alhora, posa èmfasi en la relació entre la producció i la reproducció del ser humà, tant necessària per a sostenir el model capitalista de producció.
En aquest llibre, hi trobareu també qüestions sobre la divisió del treball, sobre la monogàmia imposada, sobre el valor del treball reproductiu o el matrimoni, entre d’altres. Tot de qüestions que segueixen estant a l’ordre del dia i que se’ns dubte influeixen i han de seguir influint en com entenem i valorem el sistema capitalista i patriarcal.

[1]https://catarsimagazin.cat/tithi-bhattacharya-la-familia-continua-sent-una-de-les-principals-fabriques-de-genere/
[2]Friedrich Engels, El Origen de la Familia, la Propiedad Privada y el Estado (Madrid: Editoral fundamentos, 1987)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Esquerra Independentista: un teixit que s'estripa?

Aquesta darrera setmana hem llegit l'article publicat a contracultura "L'Esquerra Independentista: Un Teixit que s'estripa", text que realitza una crítica al nostre moviment. Us compartim un resum de les crítiques que realitza i les conclusions que n'hem tret després del debat. L'article comença amb una premissa inicial molt clara l'EI defensa uns interessos socialdemòcrates i hi ha una massa de proletariats que l'està estripant. Posteriorment inicia la seva proposta en què considera que és necessària la independència política del proletariat, argumentant que qui lidera el nostre projecte polític són les "classes mitjanes". A més a més realitza una crítica ferma al moviment d'alliberament nacional realitzant afirmacions com la nació és un concepte interclassista o que és la burgesia qui lidera el procés d'alliberament nacional. La seva resposta a aquest fet és una organització comunal supraestatal i una revolució a nivell inter

Dona, obrera i socialista

Ja fa segles que les dones de classe treballadora alcem la veu i el puny per combatre l’explotació que patim dins el sistema capitalista. Des de les que ens han precedit, com Clara Zetkin organitzant les dones treballadores a principis del segle XX, passant per Angela Davis, encapçalant el moviment feminista antiracista des del marxisme, fins a dia d’avui, organitzades i disposades a lluitar contra un sistema que ens asfixia i ens explota. S’ha de destacar que després que finalitzés la segona onada feminista nord-americana, o la tercera onada feminista -a finals dels 90-, que reivindicava el dret al propi cos i a la lliure sexualitat, la teoria i pràctica feminista van quedar completament aïllades i deixades a les mans de l’avançament de la postmodernitat, fet que va donar pas a la creació de posicionaments individualistes com la teoria King Kong o la Teoria Queer, un retrocés en l’enteniment dels valors col·lectius i la lluita de la dona obrera. Tot i el que suposa el pas del te

Petrograd, Xangai

Avui m’he acabat de llegir el primer capítol de “Petrograd, Xangai” i m’he anat a dormir amb aquesta idea que tenien els filòsofs grecs i que no em puc treure del cap; “l’ésser humà és un bípede sense plomes”. I és que tenien raó, no som tant diferents d’aquests antecedents nostres. Nosaltres, com a animals que som, tenim aquesta necessitat d’organitzar-nos en manada i fugir de qualsevol altre ésser que ens intenti oprimir o engabiar. No m’agradaria ofendre a ningú amb aquest analogia, però tan diferents som dels bípedes amb plomes? Espècies diferents, si, però que s’organitzen en grups amb un mateix objectiu. Igual la diferència és que els ocells van néixer per volar en grups i deixar volar, sovint sense un líder més que les pròpies masses, mentre que part de la nostra societat creu que volar consisteix en volar millor o en no deixar volar als altres. Per què aquestes diferències si al cap i a la fi acabo d’afirmar que no som gens diferents? Per què intentar trepitjar-nos els uns als