Passa al contingut principal

Friedrich Engels: anàlisi marxista de les institucions privades i el sistema capitalista

Tant a les marxistes com a les militants del moviment feminista sovint se’ns pregunta quin encaix té un anàlisi marxista de la realitat amb el feminisme. Sobretot en un entorn on les militants feministes provenen de diferents corrents de pensament, es qüestiona l’obstinació de les marxistes per utilitzar un anàlisi de classe a l’hora de combatre el patriarcat.
Des del meu punt de vista, i davant de l’ofensiva de posicions basades en idees postmodernes, cal recuperar un anàlisi profundament materialista de la història. És per aquest motiu que aquesta setmana he rebuscat entre diferents articles per a reivindicar el paper del marxisme dins el moviment feminista.
Va ser a través de la lectura de l’entrevista que la revista Catarsi va fer a Tithi Bhattacharya [1] on, entre d’altres temes, parla de la importància de la família a l’hora de reproduir el sistema capitalista però també a l’hora de reproduir les dinàmiques de gènere a les que anomenem patriarcat.
Si parlem de la importància de la família en un sistema capitalista i patriarcal, és necessari citar l’obra de Friedrich Engels: L’origen de la família, la propietat privada i l’estat [2]que és el llibre que volíem recomanar-vos avui. Tot i ser un llibre del segle XIX, tracta per primer cop la família com una institució en relació amb el context econòmic present i no com si fos una institució aliena a qualsevol evolució històrica.
Engels afirma que el primer antagonisme de classe coincideix amb l'antagonisme entre home i dona i "la primera opressió és l'exercida pel sexe masculí sobre el femení". Així doncs, la família segons la tradició marxista no només se'ns presenta com a discriminatòria, sinó que en els seus orígens la paraula família "designa el conjunt dels esclaus pertanyents a un mateix home".
Engels doncs aplica un anàlisi marxista a l’estructura familiar. El model de producció econòmica i les condicions materials d'existència configuren la vida social, cultural i moral. Així, el sistema social i les famílies que se'n deriven, no són més que un reflex dels interessos de les classes dominants que, com a tal, cal eliminar. Alhora, posa èmfasi en la relació entre la producció i la reproducció del ser humà, tant necessària per a sostenir el model capitalista de producció.
En aquest llibre, hi trobareu també qüestions sobre la divisió del treball, sobre la monogàmia imposada, sobre el valor del treball reproductiu o el matrimoni, entre d’altres. Tot de qüestions que segueixen estant a l’ordre del dia i que se’ns dubte influeixen i han de seguir influint en com entenem i valorem el sistema capitalista i patriarcal.

[1]https://catarsimagazin.cat/tithi-bhattacharya-la-familia-continua-sent-una-de-les-principals-fabriques-de-genere/
[2]Friedrich Engels, El Origen de la Familia, la Propiedad Privada y el Estado (Madrid: Editoral fundamentos, 1987)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una mirada a "Els Soviets"

Abans de res m’agradaria recomanar a tot militant de la nostra organització aquest llibre. Els Soviets no només és un relat històric, sinó que també és una guia de com encaminar la nostra lluita. A la primera part del llibre trobem una explicació molt detallada, a mans d’Andreu Nin, de com van funcionar els Soviets. Des de el seu naixement a les fàbriques, en forma de vagues en mans dels obrers, com després es va anar estenent per tota Rússia amb una organització digna d’admirar i com finalment el 25 d’octubre de 1917– amb l’ocupació dels edificis públics- acaba triomfant la revolució soviètica. Des de un principi queda clar que el protagonista d'aquesta història és el poble organitzat. Un poble oprimit cansat de la burgesia i de l'explotació. Doncs és des de la organització, des de les vagues, des de la dictadura del proletariat l’única manera amb que podem acabar amb el capitalisme, i és aquest el camí que nosaltres també hem de seguir. La segona part ens trobem l’escr

El Che ministre

La figura més coneguda del Che per tothom és la de guerriller. Però el Che, més enllà de ser una persona que volia acabar amb un sistema, també va ser una persona que va lluitar per crear-ne un de nou. Tirso W. Sáenz una de les persones que van tenir l’honor de poder treballar al seu costat, i veure quina era la manera de fer del Che. I ho plasma en aquest llibre, tot defugint dels múltiples misticismes que han envoltat la seva figura al llarg dels anys, buidant-la, moltes vegades, del veritable contingut que tenia. L’any 1961 era nomenat Ministre d’Indústries del Govern Cubà amb una tasca sota el braç: afrontar el canvi de les infraestructures d’un Estat capitalista a un Estat socialista. Canviar un sistema d’infraestructures centrat en produir per obtenir beneficis individuals dels seus propietaris a un sistema centrat en produir per obtenir uns beneficis pel col·lectiu. El Che no creia que el desenvolupament fos el fi, sinó un mitjà que ha de servir per transformar la persona

Per què som marxistes?

El marxisme és una concepte difícil de definir, resulta complicat destriar què el compon i saturar-ne les diverses distorsions que l’allunyen de la seva essència. En darrer terme, el nucli irrenunciable d’aquesta doctrina és el seu compromís inequívoc amb l’alliberament humà, no només des d’un punt de vista sociopolític i econòmic, sinó des d’un punt de vista epistèmic −que és el que es destacarà en aquest article. És per aquest compromís pel que ha estat perseguit i sovint instrumentalitzat, esclavitzat en diferents moments històrics a interessos determinats, si bé resulta possible identificar-ne la seva importància per qualsevol organització amb pretensions revolucionàries. A grans trets, el marxisme delimita l’herència intel·lectual, metodològica i pràctica de Karl Marx i en menor mesura de Frederic Engels i part de la tradició posterior. Sense ànim de caricaturitzar-lo en aquestes línies i assumint la impossibilitat d’abraçar-lo en la seva totalitat, se’n consideraran sols alguns