Passa al contingut principal

Classe treballadora i autodefensa

Partim de la base que el feixisme es troba sistemàticament ple de contradiccions. I aquestes s'accentuen en el moment que es forma l'aliança feixista-burgesa. En aquest moment, es generen una sèrie de contradiccions de tals magnituds que per mantenir el seu discurs populista les pròpies "forces de xoc" del feixisme a vegades actuen en contra dels interessos burgesos (les sacrifica en pro del capital). Aquesta sèrie de contradiccions són necessàries per a la seva supervivència (exactament igual que en el capitalisme). Agafant Itàlia com a exemple d'estat feixista, podem veure com aquest va aplicar una repressió duríssima en vers el moviment obrer. Ja que aquest estava format per agents capaços de mostrar aquestes contradiccions i evidenciar-les. Hi veiem que tot i que aquests agents la repressió va ser més forta i el regim es va mantenir estable fins que la fi de la segona guerra mundial. Que va portar a una situació en què les contradiccions es van magnificar de tal manera que era inevitable el conflicte social. A partir dels fets històrics esmentats anteriorment podem veure que les postures immobilistes que es basen en la idea que al final es generaran una sèrie de contradiccions tan grans en el mateix sistema que aquest acabarà col·lapsant. Com queda demostrat si compares l'exemple d'Itàlia amb el de l'estat espanyol. Ja que aquest últim es va mantenir tot i les seves clares contradiccions. Per això podem reafirmar-nos en què l'immobilisme no és més que una estratègia clarament contrarevolucionària.
Agafant com a base els paràgrafs anteriors. La necessitat més imperiosa que té la classe obrera ara mateix és fomentar l'autodefensa. Oposar força a la força. Ja sigui en l'àmbit legal sota l'empara dels sindicats, com formar la classe obrera en l'autodefensa. Ja que arribarà un moment que els interessos de la burgesia es veuran clarament en perill aquesta enviarà les seves forces repressives. Ja sigui exercint una violència patronal, en qualsevol de les seves expressions, com una repressió per part de l'estat burges. El moviment obrer ha d'estar preparat per confrontar-s'hi directament. De manera estretament lligada, necessitem que els nostres sindicats prenguin molta més força i esdevinguin referencials per la gran part de la classe treballadora. Però per desgràcia ara per ara l'autodefensa és essencial, no per preservar les nostres victòries, sinó per intentar defensar-nos i evitar la precarització sistemàtica que vivim com a classe. Per tant entenem l'autodefensa com a part indispensable en tot moviment veritablement revolucionari.
Seguidament, veiem evident la necessitat d'una organització de quadres per poder transmetre dialècticament el meravellós missatge del comunisme. Aquesta ha de ser prou potent per poder combatre a nivell ideològic per poder tirar cap al nostre bàndol a tots aquells intel·lectuals o potencials quadres que no han adaptat una postura concreta. Per això hem de tornar a esdevenir referencials a l'acadèmia. Però igualment important és que no ens podem permetre cap mena de concessió en la "incomprensió de les masses". Ja que això va en contra de la seva veritable existència. Es tradueix en una major capacitat dialèctica que permetrà poder donar el missatge i l'esperança necessària per vèncer.
Tot ha anat encarat en l'antifeixisme. Però s'aprecia, que és igualment profitós per la lluita contra el capital. Podem extreure que si ho analitzem amb més perspectiva, veiem que totes i cada unes de les problemàtiques que pateix la classe treballadora de manera sistemàtica s'engloben dins d'una mateixa lluita. La lluita de la classe treballadora en el camí cap al comunisme.

Com combatre el feixisme i véncer. Clara Zetkin. Tigre de Paper, 2019.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una mirada a la Catalunya d’avui amb les ulleres de Gramsci

Un bon anàlisi de la realitat política concreta s’ha de contextualitzar en el seu desenvolupament històric, de manera que les dinàmiques subjacents queden al descobert. És d'aquesta manera que podrem comprendre la situació en qüestió. Nogensmenys i des d'una perspectiva marxista, la importància d’una tasca d’aquestes característiques és oferir perspectives d’actuació futures per a empènyer l’esdevenir en una direcció o altra: comprendre la història és la condició de possibilitat per poder actuar-hi políticament, com predicava Josep Fontana. Precisament aquesta és la màxima que persegueix Joan Tafalla en l’article de Catarsi on utilitza Antonio Gramsci com a eina interpretativa per abordar el conflicte polític català. La lluita per l’alliberament nacional, en un “bloc històric” (fraseologia gramsciana) com el Regne Borbònic d’Espanya, s’ha d’entendre en relació amb la construcció fallida d’un estat nació incapaç de completar la seva pròpia constitució. D’ençà d’un primer inte

L'Esquerra Independentista: un teixit que s'estripa?

Aquesta darrera setmana hem llegit l'article publicat a contracultura "L'Esquerra Independentista: Un Teixit que s'estripa", text que realitza una crítica al nostre moviment. Us compartim un resum de les crítiques que realitza i les conclusions que n'hem tret després del debat. L'article comença amb una premissa inicial molt clara l'EI defensa uns interessos socialdemòcrates i hi ha una massa de proletariats que l'està estripant. Posteriorment inicia la seva proposta en què considera que és necessària la independència política del proletariat, argumentant que qui lidera el nostre projecte polític són les "classes mitjanes". A més a més realitza una crítica ferma al moviment d'alliberament nacional realitzant afirmacions com la nació és un concepte interclassista o que és la burgesia qui lidera el procés d'alliberament nacional. La seva resposta a aquest fet és una organització comunal supraestatal i una revolució a nivell inter

Per què som marxistes?

El marxisme és una concepte difícil de definir, resulta complicat destriar què el compon i saturar-ne les diverses distorsions que l’allunyen de la seva essència. En darrer terme, el nucli irrenunciable d’aquesta doctrina és el seu compromís inequívoc amb l’alliberament humà, no només des d’un punt de vista sociopolític i econòmic, sinó des d’un punt de vista epistèmic −que és el que es destacarà en aquest article. És per aquest compromís pel que ha estat perseguit i sovint instrumentalitzat, esclavitzat en diferents moments històrics a interessos determinats, si bé resulta possible identificar-ne la seva importància per qualsevol organització amb pretensions revolucionàries. A grans trets, el marxisme delimita l’herència intel·lectual, metodològica i pràctica de Karl Marx i en menor mesura de Frederic Engels i part de la tradició posterior. Sense ànim de caricaturitzar-lo en aquestes línies i assumint la impossibilitat d’abraçar-lo en la seva totalitat, se’n consideraran sols alguns