Passa al contingut principal

Classe treballadora i autodefensa

Partim de la base que el feixisme es troba sistemàticament ple de contradiccions. I aquestes s'accentuen en el moment que es forma l'aliança feixista-burgesa. En aquest moment, es generen una sèrie de contradiccions de tals magnituds que per mantenir el seu discurs populista les pròpies "forces de xoc" del feixisme a vegades actuen en contra dels interessos burgesos (les sacrifica en pro del capital). Aquesta sèrie de contradiccions són necessàries per a la seva supervivència (exactament igual que en el capitalisme). Agafant Itàlia com a exemple d'estat feixista, podem veure com aquest va aplicar una repressió duríssima en vers el moviment obrer. Ja que aquest estava format per agents capaços de mostrar aquestes contradiccions i evidenciar-les. Hi veiem que tot i que aquests agents la repressió va ser més forta i el regim es va mantenir estable fins que la fi de la segona guerra mundial. Que va portar a una situació en què les contradiccions es van magnificar de tal manera que era inevitable el conflicte social. A partir dels fets històrics esmentats anteriorment podem veure que les postures immobilistes que es basen en la idea que al final es generaran una sèrie de contradiccions tan grans en el mateix sistema que aquest acabarà col·lapsant. Com queda demostrat si compares l'exemple d'Itàlia amb el de l'estat espanyol. Ja que aquest últim es va mantenir tot i les seves clares contradiccions. Per això podem reafirmar-nos en què l'immobilisme no és més que una estratègia clarament contrarevolucionària.
Agafant com a base els paràgrafs anteriors. La necessitat més imperiosa que té la classe obrera ara mateix és fomentar l'autodefensa. Oposar força a la força. Ja sigui en l'àmbit legal sota l'empara dels sindicats, com formar la classe obrera en l'autodefensa. Ja que arribarà un moment que els interessos de la burgesia es veuran clarament en perill aquesta enviarà les seves forces repressives. Ja sigui exercint una violència patronal, en qualsevol de les seves expressions, com una repressió per part de l'estat burges. El moviment obrer ha d'estar preparat per confrontar-s'hi directament. De manera estretament lligada, necessitem que els nostres sindicats prenguin molta més força i esdevinguin referencials per la gran part de la classe treballadora. Però per desgràcia ara per ara l'autodefensa és essencial, no per preservar les nostres victòries, sinó per intentar defensar-nos i evitar la precarització sistemàtica que vivim com a classe. Per tant entenem l'autodefensa com a part indispensable en tot moviment veritablement revolucionari.
Seguidament, veiem evident la necessitat d'una organització de quadres per poder transmetre dialècticament el meravellós missatge del comunisme. Aquesta ha de ser prou potent per poder combatre a nivell ideològic per poder tirar cap al nostre bàndol a tots aquells intel·lectuals o potencials quadres que no han adaptat una postura concreta. Per això hem de tornar a esdevenir referencials a l'acadèmia. Però igualment important és que no ens podem permetre cap mena de concessió en la "incomprensió de les masses". Ja que això va en contra de la seva veritable existència. Es tradueix en una major capacitat dialèctica que permetrà poder donar el missatge i l'esperança necessària per vèncer.
Tot ha anat encarat en l'antifeixisme. Però s'aprecia, que és igualment profitós per la lluita contra el capital. Podem extreure que si ho analitzem amb més perspectiva, veiem que totes i cada unes de les problemàtiques que pateix la classe treballadora de manera sistemàtica s'engloben dins d'una mateixa lluita. La lluita de la classe treballadora en el camí cap al comunisme.

Com combatre el feixisme i véncer. Clara Zetkin. Tigre de Paper, 2019.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una mirada a "Els Soviets"

Abans de res m’agradaria recomanar a tot militant de la nostra organització aquest llibre. Els Soviets no només és un relat històric, sinó que també és una guia de com encaminar la nostra lluita. A la primera part del llibre trobem una explicació molt detallada, a mans d’Andreu Nin, de com van funcionar els Soviets. Des de el seu naixement a les fàbriques, en forma de vagues en mans dels obrers, com després es va anar estenent per tota Rússia amb una organització digna d’admirar i com finalment el 25 d’octubre de 1917– amb l’ocupació dels edificis públics- acaba triomfant la revolució soviètica. Des de un principi queda clar que el protagonista d'aquesta història és el poble organitzat. Un poble oprimit cansat de la burgesia i de l'explotació. Doncs és des de la organització, des de les vagues, des de la dictadura del proletariat l’única manera amb que podem acabar amb el capitalisme, i és aquest el camí que nosaltres també hem de seguir. La segona part ens trobem l’escr

El Che ministre

La figura més coneguda del Che per tothom és la de guerriller. Però el Che, més enllà de ser una persona que volia acabar amb un sistema, també va ser una persona que va lluitar per crear-ne un de nou. Tirso W. Sáenz una de les persones que van tenir l’honor de poder treballar al seu costat, i veure quina era la manera de fer del Che. I ho plasma en aquest llibre, tot defugint dels múltiples misticismes que han envoltat la seva figura al llarg dels anys, buidant-la, moltes vegades, del veritable contingut que tenia. L’any 1961 era nomenat Ministre d’Indústries del Govern Cubà amb una tasca sota el braç: afrontar el canvi de les infraestructures d’un Estat capitalista a un Estat socialista. Canviar un sistema d’infraestructures centrat en produir per obtenir beneficis individuals dels seus propietaris a un sistema centrat en produir per obtenir uns beneficis pel col·lectiu. El Che no creia que el desenvolupament fos el fi, sinó un mitjà que ha de servir per transformar la persona

Per què som marxistes?

El marxisme és una concepte difícil de definir, resulta complicat destriar què el compon i saturar-ne les diverses distorsions que l’allunyen de la seva essència. En darrer terme, el nucli irrenunciable d’aquesta doctrina és el seu compromís inequívoc amb l’alliberament humà, no només des d’un punt de vista sociopolític i econòmic, sinó des d’un punt de vista epistèmic −que és el que es destacarà en aquest article. És per aquest compromís pel que ha estat perseguit i sovint instrumentalitzat, esclavitzat en diferents moments històrics a interessos determinats, si bé resulta possible identificar-ne la seva importància per qualsevol organització amb pretensions revolucionàries. A grans trets, el marxisme delimita l’herència intel·lectual, metodològica i pràctica de Karl Marx i en menor mesura de Frederic Engels i part de la tradició posterior. Sense ànim de caricaturitzar-lo en aquestes línies i assumint la impossibilitat d’abraçar-lo en la seva totalitat, se’n consideraran sols alguns