Passa al contingut principal

Friedrich Engels: anàlisi marxista de les institucions privades i el sistema capitalista

Tant a les marxistes com a les militants del moviment feminista sovint se’ns pregunta quin encaix té un anàlisi marxista de la realitat amb el feminisme. Sobretot en un entorn on les militants feministes provenen de diferents corrents de pensament, es qüestiona l’obstinació de les marxistes per utilitzar un anàlisi de classe a l’hora de combatre el patriarcat.
Des del meu punt de vista, i davant de l’ofensiva de posicions basades en idees postmodernes, cal recuperar un anàlisi profundament materialista de la història. És per aquest motiu que aquesta setmana he rebuscat entre diferents articles per a reivindicar el paper del marxisme dins el moviment feminista.
Va ser a través de la lectura de l’entrevista que la revista Catarsi va fer a Tithi Bhattacharya [1] on, entre d’altres temes, parla de la importància de la família a l’hora de reproduir el sistema capitalista però també a l’hora de reproduir les dinàmiques de gènere a les que anomenem patriarcat.
Si parlem de la importància de la família en un sistema capitalista i patriarcal, és necessari citar l’obra de Friedrich Engels: L’origen de la família, la propietat privada i l’estat [2]que és el llibre que volíem recomanar-vos avui. Tot i ser un llibre del segle XIX, tracta per primer cop la família com una institució en relació amb el context econòmic present i no com si fos una institució aliena a qualsevol evolució històrica.
Engels afirma que el primer antagonisme de classe coincideix amb l'antagonisme entre home i dona i "la primera opressió és l'exercida pel sexe masculí sobre el femení". Així doncs, la família segons la tradició marxista no només se'ns presenta com a discriminatòria, sinó que en els seus orígens la paraula família "designa el conjunt dels esclaus pertanyents a un mateix home".
Engels doncs aplica un anàlisi marxista a l’estructura familiar. El model de producció econòmica i les condicions materials d'existència configuren la vida social, cultural i moral. Així, el sistema social i les famílies que se'n deriven, no són més que un reflex dels interessos de les classes dominants que, com a tal, cal eliminar. Alhora, posa èmfasi en la relació entre la producció i la reproducció del ser humà, tant necessària per a sostenir el model capitalista de producció.
En aquest llibre, hi trobareu també qüestions sobre la divisió del treball, sobre la monogàmia imposada, sobre el valor del treball reproductiu o el matrimoni, entre d’altres. Tot de qüestions que segueixen estant a l’ordre del dia i que se’ns dubte influeixen i han de seguir influint en com entenem i valorem el sistema capitalista i patriarcal.

[1]https://catarsimagazin.cat/tithi-bhattacharya-la-familia-continua-sent-una-de-les-principals-fabriques-de-genere/
[2]Friedrich Engels, El Origen de la Familia, la Propiedad Privada y el Estado (Madrid: Editoral fundamentos, 1987)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Esquerra Independentista: un teixit que s'estripa?

Aquesta darrera setmana hem llegit l'article publicat a contracultura "L'Esquerra Independentista: Un Teixit que s'estripa", text que realitza una crítica al nostre moviment. Us compartim un resum de les crítiques que realitza i les conclusions que n'hem tret després del debat. L'article comença amb una premissa inicial molt clara l'EI defensa uns interessos socialdemòcrates i hi ha una massa de proletariats que l'està estripant. Posteriorment inicia la seva proposta en què considera que és necessària la independència política del proletariat, argumentant que qui lidera el nostre projecte polític són les "classes mitjanes". A més a més realitza una crítica ferma al moviment d'alliberament nacional realitzant afirmacions com la nació és un concepte interclassista o que és la burgesia qui lidera el procés d'alliberament nacional. La seva resposta a aquest fet és una organització comunal supraestatal i una revolució a nivell inter...

Una mirada a la Catalunya d’avui amb les ulleres de Gramsci

Un bon anàlisi de la realitat política concreta s’ha de contextualitzar en el seu desenvolupament històric, de manera que les dinàmiques subjacents queden al descobert. És d'aquesta manera que podrem comprendre la situació en qüestió. Nogensmenys i des d'una perspectiva marxista, la importància d’una tasca d’aquestes característiques és oferir perspectives d’actuació futures per a empènyer l’esdevenir en una direcció o altra: comprendre la història és la condició de possibilitat per poder actuar-hi políticament, com predicava Josep Fontana. Precisament aquesta és la màxima que persegueix Joan Tafalla en l’article de Catarsi on utilitza Antonio Gramsci com a eina interpretativa per abordar el conflicte polític català. La lluita per l’alliberament nacional, en un “bloc històric” (fraseologia gramsciana) com el Regne Borbònic d’Espanya, s’ha d’entendre en relació amb la construcció fallida d’un estat nació incapaç de completar la seva pròpia constitució. D’ençà d’un primer inte...

Una mirada a "Els Soviets"

Abans de res m’agradaria recomanar a tot militant de la nostra organització aquest llibre. Els Soviets no només és un relat històric, sinó que també és una guia de com encaminar la nostra lluita. A la primera part del llibre trobem una explicació molt detallada, a mans d’Andreu Nin, de com van funcionar els Soviets. Des de el seu naixement a les fàbriques, en forma de vagues en mans dels obrers, com després es va anar estenent per tota Rússia amb una organització digna d’admirar i com finalment el 25 d’octubre de 1917– amb l’ocupació dels edificis públics- acaba triomfant la revolució soviètica. Des de un principi queda clar que el protagonista d'aquesta història és el poble organitzat. Un poble oprimit cansat de la burgesia i de l'explotació. Doncs és des de la organització, des de les vagues, des de la dictadura del proletariat l’única manera amb que podem acabar amb el capitalisme, i és aquest el camí que nosaltres també hem de seguir. La segona part ens trobem l’esc...